Fa unes setmanes,
El País va publicar un article titulat “Crece la Barcelona pobre”, que posava de manifest que les desigualtats entre els barris més rics i els més
pobres de la ciutat no fan més que augmentar. A partir d’aquest article, m’he
decidit a estudiar com han evolucionat aquestes diferències entre barris al
llarg dels últims anys, concretament des de 2008 fins a 2011, període que
coincideix amb l’inici de la crisi. Per fer-ho, he utilitzat les dades de Renda
Familiar Disponible (RFD) dels diferents barris que es poden trobar a la web de l’Ajuntament pels anys 2008, 2009 i 2010 i al gràfic que il·lustra l’article d’El País per l’any 2011.
El següent gràfic
mostra com ha evolucionat la RFD des de 2008 fins a 2011 (en percentatge) a
cada barri en funció del nivell de RFD d’aquest:
S’observa una correlació clara: els barris més rics (a la dreta) són els que més han
augmentat la RFD, mentre que els barris amb rendes més baixes (a l’esquerra)
són els que més l’han disminuït. Per exemple, a Pedralbes, el barri més ric el 2011 amb una RFD propera a 250 (cosa que vol dir que és 2,5 vegades
superior a la mitjana de la ciutat), aquesta ha augmentat gairebé un 25% del
2008 al 2011, passant de 195 a 242. A l’altre extrem, als barris de Can Peguera
i Baró de Viver, que tenen RFD menors a 40, aquesta ha disminuït un 36% i un
24%, respectivament. De fet, els únics tres barris amb RDF per sota de la
mitjana (per sota de 100) on la renda ha augmentat de manera important els
darrers anys són el Gòtic, el Born i la Barceloneta, més que probablement per
efecte de l’arribada de gent de fora (tant de fora de la ciutat com de l’Estat)
amb rendes altes i no perquè la gent que hi viu de tota la vida tingui unes
millors condicions.
Com ha
evolucionat la diferència entre els barris més rics i els més pobres?
Els següents
gràfics mostren com ha evolucionat la RFD dels barris més rics i dels més
pobres des de 2008 a 2011. El primer mostra el barri amb RFD més alt (Les Tres
Torres o Pedralbes, segons l’any, en blau) en relació al barri amb RFD més baix
(Can Peguera o Baró de Viver, segons l’any, en vermell). El segon (Top2) mostra
la mitjana dels 2 barris amb RFD més alt en relació als 2 amb RFD més baix, que
corresponen als 4 barris esmentats; i el tercer (Top 5) el mateix però
considerant la mitjana dels 5 barris de cada un dels extrems en cada cas. La
línia correspon al ràtio entre el(s) barri(s) amb RDF alt i RFD baix:
En aquest cas,
també s’observa una tendència molt clara: mentre al 2008 la diferència entre el
barri més ric i el més pobre era de 4,3 vegades, al 2011 aquesta diferència va
augmentar fins a 7,1. La mateixa tendència s’aprecia agafant els 2 i els 5
barris dels extrems, amb diferències que van de 4 a 6,3 i de 3,5 a 4,6,
respectivament.
Els rics cada cop són més rics i els pobres cada cop més pobres
Les dades mostren
clarament que hi ha un creixement de la desigualtat entre els diferents barris
de la ciutat. I és que no parem de conèixer dades que demostren que (no només a
Barcelona, sino a Catalunya i la resta de l’Estat) els rics cada cop són més
rics i els pobres cada cop més pobres. De fet els índexs de pobresa no paren de
créixer (per exemple, en el cas de Catalunya les últimes dades indiquen que el
21,9% de la gent està en risc de pobresa)
i alhora els rics augmenten les seves fortunes.
Per tant, estem immersos en una greu crisi, si, però també en una indignant
estafa del sistema que no podem seguir acceptant.
Tornant a
Barcelona, què està fent el govern de Trias davant aquesta situació? Doncs unes
polítiques totalment oposades a les que necessitaríem en una situació de tal magnitud:
des de la insensibilitat social i la criminalització en temes com la
prostitució, els sense sostre o els assentaments, fins al canvi de model en
escoles bressol (privatització, disminució personal, augment de ràtios, etc.),
passant per l’aposta del cotxe (àrea verda gratuïta i disminució de l’impost de
vehicles) en detriment del transport públic, el que utilitza la majoria
(augment d’un 19% de la T10 en només un any i mig). Tot això alhora que es
realitzen un seguit d’inversions i s’aposta per uns projectes que gens tenen a
veure en millorar les condicions de vida dels més desafavorits: 5 milions
d’euros per tenir un Passeig de Gràcia “de primera”,
4 milions d’euros per la Fórmula 1 (a Montmeló!) o la pista de gel a la Plaça Catalunya,
entre d’altres. I com a exemple paradigmàtic (i més preocupant), la Marina de Luxe del Port Vell
aprovada per CiU i PP aquesta setmana.
Cal un canvi radical en les prioritats, també a nivell municipal, situant la pobresa i l’exclusió social com a nucli central de l’acció política.
