Qui vota a qui? Vot i categories laborals

Continuo amb l’article anterior en el qual responia a un article de Lluís Orriols a El País de la setmana passada, que definia el perfil socioeconòmic dels i les votants d’ICV-EUiA. Avui l’@antoniitalo ha escrit una altra resposta a l’article que també contradiu significativament les conclusions de l’article d’El País, fent servir, també les dades de l’últim CIS.

El següent gràfic és simplement una representació de la taula amb les dades del quadre de l’article de l’Antoni-Ítalo. En ell s’observa el percentatge de vot dels partits (els 5 amb major representació) per cada una de les 4 principals categories professionals que defineix el CIS:

 Les dades són força eloqüents. Si analitzem la categoria ‘empresaris’, observem que aquesta gent ho té clar: més de la meitat de l’empresariat català (concretament 52 de cada 100) es decanten per CiU. A l’altre extrem tenim ICV-EUiA, que només va obtenir el vot d’un 1% de l’empresariat. És a dir per cada empresari que va votar ICV-EUiA, 52 van votar CiU. Entre aquests dos extems trobem el PSC (amb un percentatge també baix, del 3%) i PP i ERC, amb el 12% i el 17% de suport entre l’empresariat, respectivament. La cosa està molt més ajustada entre els assalariats i assalariades, sobretot entre els eventuals, on CiU treu un avantatge de només 12 punts a l’últim (el PP), enfront dels 50 punts que treia en el cas de l’empresariat. En el cas dels i les autònomes, el resultat es troba entre els dos escenaris, tot i que més similar al dels assalariats.

Una altra manera de representar les dades, que he recalculat a partir de les dades anteriors, és, per a cada partit, com a percentatge de vot que prové de cada una de les categories professionals. Com a simplificació, he ajuntat les dues categories d’assalariat, ja que els resultats de les dues són força similars. L’ordre dels partits està en funció del percentatge de persones assalariades, de major a menor:

En aquest cas, els resultats també són molt clars. En un extrem, tenim els i les votants d’ICV-EUiA, amb més d’un 86% d’assalariats i assalariades i tan sols un 0,8% d’empresariat; la resta, gairebé un 13% són autònomes i autònoms. A l’altre extrem, els votants de CiU són assalariats en un 70% i el nombre d’empresaris puja fins a 1 de cada 10, amb gairebé un 20% d’autònoms. El PSC, per una banda, té uns percentatges similars a ICV-EUiA, tot i que amb més empresaris i menys autònoms; el PP, per l’altra banda, té uns percentatges similars a CiU, amb un percentatge d’empresariat encara major però menys autònoms. Entremig es troba ERC, amb un 76% d’assalariats, un 5% d’empresariat i un 18% d’autònoms.

Aquestes dades, tornen a posar en qüestió de forma important la classificació de classes socials que fa servir el CIS i en les que es basa l’article de Lluís Orriols i apunta més aviat a que dos partits, ICV-EUiA i el PSC, tenen un electorat fonamentat en treballadors i treballadores (que òbviament, tindran salaris diversos) i una part d’autònoms i autònomes, i dos partits més, CiU i PP, on la presència d’empresariat és molt destacada; ERC estaria en una situació intermèdia.

Qui vota a qui? Vot i classes socials

Dimecres apareixia publicat a El País, l’article ‘Si eres de izquierdas, ¿por qué tienes tanto dinero?’, de Lluís Orriols en el que, resumidament, es discuteix la contradicció entre les idees defensades per un partit d’esquerres com ICV-EUiA i el perfil socioeconòmic dels seus votants. En ell, l’autor diu que el votant d’ICV-EUiA, a diferència del d’altres com el del PSC, “se caracteriza por ser de la clase alta y media-alta” i té un “elevado estatus socioeconómico”, concloent que la formació ecosocialista “es particularmente atractiva entre los ciudadanos pudientes” i ho relaciona amb el nivell d’estudis, afirmant que un alt percentatge dels votants d’ICV-EUiA té nivells d’estudis alts. 

Si entrem en les xifres, s’afirma que “las encuestas del CIS han mostrado de forma sistemática que los votantes de ICV provienen más de las clases media-alta y alta (algo menos del 50%) que de las clases obreras (alrededor del 30%)”. Fa poc, jo mateix vaig publicar al blog dos estudis en el que relacionava el percentatge de vot als diferents partits amb el nivell de renda dels diferents districtes i barris de la ciutat de Barcelona. La conclusió principal dels mateixos és que CiU té més percentatge de vot com més rics sigui el barri i el PSC i ICV-EUiA tenen millor resultats als barris amb renda més baixa (sent el PSC el partit on la correlació és més forta). L’article d’Orriols ja discuteix aquesta discrepància i l’atribueix a la fal·làcia ecològica. Tot i això, com un dels meus lemes a la vida es ‘no me lo creo’ i em semblava que un 50% de classe alta i mitja-alta era força més elevat que dades que havia consultat anteriorment, m’he decidit a reanalitzar-ho. I ja que estem, analitzem tots els partits... 

Preguntant-li al mateix autor per les dades, em comentava que les havia tret dels dos últims estudis del CIS a Catalunya, pre- i postelectoral de les eleccions 2012. El preelectoral 2012 no té dades d’encreuament per classe social (al menys no les he sabut trobar) així que dedueixo que l’ha fet servir per l’anàlisi del nivell d’estudis. El postelectoral2012 sí que té dades de creuament per classe social així que dedueixo que és el que ha fet servir per analitzar aquest factor. Si analitzem els encreuaments per aquesta variable podem extreure dades del record de vot del 2012 (pregunta 27aa) i del 2010 (pregunta 31aa). 

Els següents gràfics mostren el percentatge del vot a cada partit segons les classes socials que defineix el CIS, agrupant les dos subclasses de ‘clases medias’ i d’’obreros’:

 A partir d’aquí, algunes consideracions: 

1. Pel que fa a les dades que apareixen a l’article d’Orriols, s’observa que no corresponen a les que apareixen a la web del CIS, al menys pel que jo he trobat. Ell parla de que el vot a ICV-EUiA prové en gairebé un 50% de classes Alta-MitjaAlta, remarcant que està significativament per sobre de les classes Obreres, amb un percentatge al voltant del 30%. Segons les dades que he analitzat jo, la proporció entre les dues classes és aproximadament la mateixa, al voltant d'un 35% en els dos casos. És a dir, o les seves dades o les meves estan malament. Ja li vaig comentar a l’autor aquesta discrepància per twitter, encara sense resposta. 

2. La relació directa que fa l’article entre “ciudadanos pudientes” y estudis universitaris és, si més no, qüestionable. És obvi que un estatus socioeconòmic alt correlaciona amb nivells d’estudis alts, però deduir una cosa a partir de l’altra és també una fal·làcia. I més tenint en compte el context actual, amb una gran quantitat de persones universitàries precàries. Per altra banda, per a il·lustrar la suposada pertinença majoritària dels votants d’ICV-EUiA a la classe Alta-MitjaAlta, l’autor comenta que que tindrien “salarios notablemente por encima de la media”, en base a una dada de l’INE que mostra que les professions suposadament majoritàries entre els i les votants de la formació tenen “salarios medios anuales de casi el 50% superiores a la media”. Tenint en compte que el salari mig a Espanya és d’uns 1345 euros nets mensuals, em sembla agosarat englobar dins de la classe Alta-MitjaAlta a persones amb sous de 2000 euros nets mensuals (l’equivalent a un 50% més). 

3. Tornant a l’anàlisi de les gràfiques, és curiós que l’article se centri en ICV-EUiA, quan podríem parlar d’una contradicció similar analitzant ERC i encara més la CUP, que té (segons les categories del CIS) el percentatge més alt de classe Alta-MitjaAlta (al voltant d’un 50%) i el percentatge més baix de classes Obreres (menys d’un 20%). 

4. En general els resultats són, si més no, molt sorprenents (per no dir estranys). Deixant de banda els percentatges d’ICV-EUiA, sorprèn molt la distribució del vot de la CUP, per una banda, i la de CiU, per l’altra. Com s’explica que un partit que té més d’un 40% dels vots als barris més rics de Barcelona i menys del 10% a alguns dels barris amb les rendes més baixes, tingui aquesta distribució de votants? Per molta fal·làcia ecològica que hi pugui haver, aquí hi ha alguna cosa que no quadra. És possible que ERC, ICV-EUiA i la CUP tinguin més percentatge de votants de classe Alta-MitjaAlta que CiU i el PP? Costa de creure... Per intentar solucionar el tema, si més no per entendre-ho una mica més, he estat mirant el qüestionari de l’enquesta del CIS. Les úniques preguntes que he trobat que poden servir per classificar la classe social són la 57 (ingressos mensuals) i 58 (tot i que es tracta d’autosituar-se en una classe social i, per tant, no objectiu) i, si m’apures, la 55 i 56 (la feina). Realment amb això es pot saber la classe social d’una persona? Sense saber les propietats? Sense saber els béns i la riquesa? O hi ha alguna cosa que no he vist o crec que aquestes dades són clarament insuficients per definir la classe social de forma mínimament fiable. Per tant, en general seria qüestionable la mateixa definició de classes socials que fa el CIS.

5. Tornant al tema de la fal·làcia ecològica, tot i que és possible que part de l’anàlisi dels resultats als meus articles anteriors sobre el vot a Barcelona es vegi afectat per la mateixa, tenint unitats poblacionals relativament petites com els barris (tenint en compte que a les últimes eleccions van votar unes 800.000 persones i que hi ha 73 barris, de mitjana uns 10.000 votants per barri) sembla improbable que els resultats siguin tan diferents als del CIS. Els resultats del PSC i ERC són força conseqüents en els dos casos, però els d’ICV-EUiA i, sobretot, els de CiU, semblen complicats de fer encaixar.