A Catalunya, amb un Parlament més plural, el règim bipartidista no és tan marcat. Històricament, però, també hi ha hagut 2 partits clarament majoritaris: CiU i el PSC. Tot i això, aquest bipartidisme ha anat disminuint els darrers anys, especialment a les darreres eleccions. A més, les darreres enquestes (tant la d’El Periódico com la del CEO) apunten a una davallada encara més accentuada. El següent gràfic mostra l’evolució del nombre d’escons de CiU i PSC des de les eleccions de 1984, així com la suma dels dos (total) i de la resta de partits polítics (resta). També he inclòs un gràfic amb el PP, ja que tot i no haver estat mai un dels partits grans a Catalunya, forma part del règim bipartidista espanyol:
La primera caiguda del bipartidisme, lleu això sí, s’observa a les eleccions de 2003, on per primera vegada CiU i PSC baixaven dels 90 escons, quan abans gairebé sempre havien sumat més de 100 dels 135 (amb un màxim de 113 el 1984). És a les darreres eleccions de fa poc més de mig any, però, on s’aprecia una davallada molt gran de CiU i PSC, que van sumar només 70 escons, molt a prop de baixar de la barrera de la majoria absoluta (situada en 68). Seguint aquesta línia, les darreres enquestes (amb resultats molt similars) pronostiquen una desfeta històrica del bipartidisme CiU-PSC, situant-se conjuntament molt lluny de la majoria absoluta, poc per sobre dels 50 escons. Per altra banda, la resta de partits, que fa 30 anys sumaven conjuntament uns 20 escons i que fins a 2010 es van moure en un marge d’entre 30 i 50 escons, el 2012 van augmentar en conjunt fins als 65 i les dues enquestes pronostiquen resultats per sobre dels 80. De fet, tal com mostra el gràfic, fins i tot si sumem el PP amb CiU i PSC, la resta de partits estan per sobre. La suma d’aquests tres partits ha passat dels 124 escons del 1984 fins a 89 el 2012 i al voltant de 65 segons les enquestes.
A la ciutat de Barcelona, s’observen unes tendències similars, tot i que el fet que les últimes eleccions fossin el 2011 (un any i mig abans que les catalanes) probablement és la causa que el descens del bipartidisme encara no s’hagi traduït clarament a l’Ajuntament:
La suma de regidors i regidores de PSC i CiU ha anat disminuïnt progressivament, passant d’un màxim de 38 el 1987 a situar-se al voltant de 25 a les 3 darreres eleccions. El més significatiu, però, és la tendència que apunta la darrera enquesta d'El Periódico, amb caigudes tant del PSC (que ja està actualment a mínims històrics) com de CiU i també del PP. Així, l’enquesta apunta que per primer cop la suma de PSC i CiU no arribarien a la majoria absoluta, situant-se a 18 regidors respecte els 23 de la resta. Aquí cal destacar que la pujada de la resta de partits no es produeix només per l’augment d’ICV-EUiA i ERC sinó per l’entrada de Cs i CUP.
En conclusió, el sistema bipartidista que ha dominat també Catalunya des de la Transició sembla en clar retrocés, tal com s’ha produït a països com Grècia i Itàlia i tal com les enquestes apunten en el cas d’Espanya. Així, els partits que representen l’actual règim, els partits que defensen el manteniment de l’establishment, CiU i PSC (i també PP), baixen mentre emergeixen altres opcions. El futur del sistema de partits català és encara molt difícil de predir i vindrà determinat per diversos factors, en especial per si es configuren alternatives polítiques fortes i creïbles amb l’objectiu de superar l’actual sistema econòmic, social i polític i, en segon lloc, per l’evolució del procés sobiranista. El que sembla clar és que un dels membres del sistema bipartidista, el PSC, en retrocés des de fa anys (passant d’un màxim de 50 escons el 1999 als 20 actuals) ha deixat de ser la referència del centre-esquerra català; de fet ERC ja va superar-lo a les darreres eleccions i fins i tot podria superar CiU segons les darreres enquestes. Pel que fa a l’espai de l’esquerra alternativa, un espai que actualment té una representació relativament modesta però històrica amb els 16 escons que sumen ICV-EUiA i CUP, encara està per veure si cristal·litza alguna opció amb vocació de ser majoritària i construir una alternativa profundament diferent a l’actual sistema. Per altra banda, l’evolució de Cs, un partit que ha emergit amb força, anirà marcada fonamentalment per com vagi el procés sobiranista.
Finalment, en el cas de Barcelona ciutat, l’escenari es preveu encara més canviant, ja que en el context actual es podria passar dels 5 partits que ocupen ara l’Ajuntament a un total de 7, amb la possible entrada de Cs i CUP. Per altra banda, encara està per veure com s’articula (si és que ho fa) una alternativa d’esquerres a l’actual govern de CiU, que probablement ja no estarà centrada en el PSC. Veurem com evoluciona tot plegat...
