dilluns, 12 d’agost de 2013

Qui vota a qui? Vot i categories laborals


Continuo amb l’article anterior en el qual responia a un article de Lluís Orriols a El País de la setmana passada, que definia el perfil socioeconòmic dels i les votants d’ICV-EUiA. Avui l’@antoniitalo ha escrit una altra resposta a l’article que també contradiu significativament les conclusions de l’article d’El País, fent servir, també les dades de l’últim CIS.

El següent gràfic és simplement una representació de la taula amb les dades del quadre de l’article de l’Antoni-Ítalo. En ell s’observa el percentatge de vot dels partits (els 5 amb major representació) per cada una de les 4 principals categories professionals que defineix el CIS:


 Les dades són força eloqüents. Si analitzem la categoria ‘empresaris’, observem que aquesta gent ho té clar: més de la meitat de l’empresariat català (concretament 52 de cada 100) es decanten per CiU. A l’altre extrem tenim ICV-EUiA, que només va obtenir el vot d’un 1% de l’empresariat. És a dir per cada empresari que va votar ICV-EUiA, 52 van votar CiU. Entre aquests dos extems trobem el PSC (amb un percentatge també baix, del 3%) i PP i ERC, amb el 12% i el 17% de suport entre l’empresariat, respectivament. La cosa està molt més ajustada entre els assalariats i assalariades, sobretot entre els eventuals, on CiU treu un avantatge de només 12 punts a l’últim (el PP), enfront dels 50 punts que treia en el cas de l’empresariat. En el cas dels i les autònomes, el resultat es troba entre els dos escenaris, tot i que més similar al dels assalariats.

Una altra manera de representar les dades, que he recalculat a partir de les dades anteriors, és, per a cada partit, com a percentatge de vot que prové de cada una de les categories professionals. Com a simplificació, he ajuntat les dues categories d’assalariat, ja que els resultats de les dues són força similars. L’ordre dels partits està en funció del percentatge de persones assalariades, de major a menor:


En aquest cas, els resultats també són molt clars. En un extrem, tenim els i les votants d’ICV-EUiA, amb més d’un 86% d’assalariats i assalariades i tan sols un 0,8% d’empresariat; la resta, gairebé un 13% són autònomes i autònoms. A l’altre extrem, els votants de CiU són assalariats en un 70% i el nombre d’empresaris puja fins a 1 de cada 10, amb gairebé un 20% d’autònoms. El PSC, per una banda, té uns percentatges similars a ICV-EUiA, tot i que amb més empresaris i menys autònoms; el PP, per l’altra banda, té uns percentatges similars a CiU, amb un percentatge d’empresariat encara major però menys autònoms. Entremig es troba ERC, amb un 76% d’assalariats, un 5% d’empresariat i un 18% d’autònoms.

Aquestes dades, tornen a posar en qüestió de forma important la classificació de classes socials que fa servir el CIS i en les que es basa l’article de Lluís Orriols i apunta més aviat a que dos partits, ICV-EUiA i el PSC, tenen un electorat fonamentat en treballadors i treballadores (que òbviament, tindran salaris diversos) i una part d’autònoms i autònomes, i dos partits més, CiU i PP, on la presència d’empresariat és molt destacada; ERC estaria en una situació intermèdia.

2 comentaris:

  1. Molt bé Santi. A Icv ja ens aniria bé amb més vots d' empresaris. De fet és un tema que cal abordar. A la nostra societat li cal empresariat amb responsabilitat e social, que voti esquerres. Potser els partits d'esquerra ens hi hauriem d'acostar?

    ResponSuprimeix
  2. El problema no és tant que un empresari tracti més bé els seis treballadors (que també), sinó que el mateix sistema de relacions laborals i empresarials, el marc, és d'explotació.

    ResponSuprimeix