diumenge, 30 de desembre de 2012

25N: resultats a Barcelona segons el nivell de renda (II)


A l’article anterior, vaig analitzar la relació entre el nivell de renda dels diferents districtes de la ciutat de Barcelona i el percentatge de vot als 7 partits que van obtenir representació al Parlament a les passades eleccions. Tal com indicava al final, tot i que algunes de les tendències que s’observen eren molt clares (en particular les de CiU, ICV-EUiA i PSC), una anàlisi més acurada requereix tenir més punts d’estudi. Amb aquest objectiu, amplio l’anàlisi als 73 barris de la ciutat. El percentatge de vot als diferents partits a cada barri es poden consultar en aquest informe (pàgina 16-17). Pel que fa als nivells de renda, aquí es poden descarregar les dades de Renda Familiar Disponible (RFD) per barris corresponent a l’any 2009. Tal com s’observa, Barcelona és una ciutat amb grans desigualtats, amb diferències de RFD que van de 43 al barri més empobrit (Can Peguera, a Nou Barris) fins als 222 al barri més ric (les Tres Torres, a Sarrià Sant Gervasi); és a dir, una diferència de nivell de renda de més de 5 vegades.

Tal com vaig fer a l’article anterior a nivell de districte, he calculat la correlació entre el percentatge de vot de cada partit amb el valor de RFD (renda familiar) als barris de Barcelona. A grans trets, els resultats a nivell de barri confirmen les tendències observades a nivell de districtes, amb CiU, PSC i ICV-EUiA com a partits on el factor econòmic és fonamental per a explicar els seus resultats. En aquest cas, el partit en el que el nivell de renda té més importància per a explicar la variació en el percentatge de vot als diferents barris és CiU, amb un índex R2 de 0,72 (R2=1 indica una correlació perfecte; R2=0 indica no-correlació).
 



Així, si als 5 barris més rics de la ciutat al voltant d’un 45% de la gent vota CiU (gairebé 1 de cada 2), als barris amb rendes més baixes, els seus resultats es mouen entre el 7% i el 18%. Per tant, podem concloure que com més ric és un barri més votants de CiU hi ha.

Entre els partits que correlacionen de forma inversa entre el nivell de renda i el percentatge de vot hi trobem el PSC i ICV-EUiA.



En el cas del PSC, amb un R2=0,58, s’observa que obté al voltant d’un 5% als barris més rics de la ciutat mentre que als 10 barris amb rendes més baixes els seus percentatges es troben entre el 21% i el 31%, situant-se com a primera força per davant de CiU. De fet el PSC, que ha estat tradicionalment el principal partit de l’esquerra a Barcelona (tot i que en les darreres eleccions s’ha vist superat per ERC i gairebé igualat per ICV-EUiA), segueix mantenint la seva hegemonia en els barris més empobrits de la ciutat. ICV-EUiA també presenta una clara correlació entre el nivell de renda i el percentatge de vot, amb un R2=0,43 i resultats que van del 5% als barris més rics fins a percentatges que se situen entre l’11% i el 17% a gairebé tots els barris amb rendes baixes i mitges-baixes (per sota de la mitjana de la ciutat: RFD=100). Per tant, podem afirmar que tant el PSC com ICV-EUiA obtenen millors resultats en barris amb rendes baixes que als barris més rics.

Els 4 partits restants no mostren correlacions lineal significatives entre els nivells de renda i el percentatge de vot als diferents barris (tot i que en alguns sí que es veu un clar efecte renda-%vot):



En el cas d'ERC, tot i que la correlació lineal també és gairebé nul·la, sí que s'observa una tendència clarament significativa: presenten els millors resultats (per sobre del 15%) als barris amb rendes mitges i els pitjors als barris amb rendes molt altes, per una banda, i amb rendes baixes, per l'altra. La CUP presenta una tendència similar a ERC, tot i que més difusa. El PP mostra un gràfic gairebé pla, amb percentatges bastant estables entre el 10% i el 20%, cosa que indica que el factor econòmic té poca importància per a explicar el seu resultat. Finalment, Cs mostra un gràfic també força pla, tot i que presenta els millors resultats (per sobre del 10%) als barris amb rendes més altes i a diversos barris amb rendes baixes. En aquests partits (especialment en el cas del PP, Cs i ERC), és molt probable que l’eix nacional expliqui una part important dels seus resultats.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Alguns aclariments tècnics:

- Si es compara amb l’article anterior, s’observa que els índexs R2 són més baixos en tots els casos. Això és perquè l’augment del número de punts (de 10 districtes a 73 barris) incrementa la complexitat.
- Els resultats quantitatius (R2) són molt sensibles a la presència d’outlayers (punts que se surten de la recta). Per exemple, sense tenir en compte el resultat del 21,9% de ICV-EUiA a un dels barris, l’índex R2 passa de 0,43 a 0,50. Per tant, més que els valors quantitatius, el que és rellevant és les tendències observades.
- En la majoria dels casos, els resultats s’ajusten també a diversos tipus de correlacions no-lineals. En el cas de CiU i PSC, la correlació logarítmica és superior fins i tot a la lineal ja que hi ha accentuacions de les tendències als barris amb rendes molt baixes (R2=0,77, R2=0,69, respectivament). És el cas també d'ICV-EUiA amb la correlació polinomial (R2=0,57). Pel que fa a ERC, és significativa la correlació polinomial, amb dos mínims i un màxim (R2=0,42); la CUP té la mateixa tendència però més baixa (R2=0,25). Finalment, Cs presenta una correlació polinomial oposada a l'anterior, amb dos màxims als extrems i un mínim, també baixa (R2=0,24). El PP és l'únic partit en que cap tipus de correlació dels analitzats és significatiu.
- Des d'un punt de vista purament estadístic, en una mostra amb N=73 (els 73 barris) són significatives (és a dir, que no es donen per atzar) totes les correlacions a partir de (aproximadament) R2=0,1. Tot i això, com més alt és R2 (més proper a 1), més relació hi ha entre el percentatge de vot a un partit i el nivell de RFD. A més, segons el tipus de correlació (lineal o altres) la interpretació del resultat és diferent.

5 comentaris:

  1. Et felicito pel treball. Excel•lent; complet, clar, i rellevant.
    Em va tocar fer-ne un per estadística aplicada de polítiques fa anys i encara em ballen percentatges en somnis... Sé que no és fàcil.
    M'agradaria saber en quin grau l'11S va ser tant "catàrsic" pel ciutadà en vot com pels polítics; diferència en vot com única causa 11S, atès que respecte el 2010 les condicions eren molt semblants. Mateixos valors i només en canvia un.
    Gràcies.

    siddhartha1967

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies!
      Entenc que el que proposes és repetir l'anàlisi amb els resultats del 2010, no? Seria interessant, tot i que dubto que es poguessin treure conclusions exclusivament en clau 11S2012; la situació al 2010 i 2012 és totalment diferent no només per l'efecte del 11S sino també pel context polític (p.ex. al 2010 hi havia tripartit), pel context econòmic català i internacional, per les retallades, etc etc. En tot cas, seria interessant fer un estudi sobre l'evolució d'aquestes tendències al llarg dels anys.

      Suprimeix
  2. Enhorabona i gràcies per la feina, Santi :-)

    ResponSuprimeix