dissabte, 22 de juny de 2013

L’enfonsament de CiU-PSC a Catalunya i a Barcelona

La crisi econòmica, social i política que estem vivint, amb uns greus efectes que deriven molt especialment de les polítiques neoliberals que estan aplicant els governs a tots els nivells, s’està traduint no només en grans mobilitzacions socials sinó també en canvis importants al sistema de partits polítics, especialment a alguns països del sud d’Europa. Així, tal com comentava a l’anterior article al blog, a països com Itàlia i Grècia s’ha produït un enfonsament del sistema bipartidista i l’emergència de nous partits (Movimento 5 stelle a Itàlia i Syriza a Grècia), cosa que en els dos casos ha donat lloc a la unió dels dos partits del bipartidisme en defensa d’un règim en decadència. En el cas d’Espanya, fa temps que les enquestes pronostiquen també un enfonsament del bipartidisme. Per exemple, les enquestes mensuals que publica El País, fa més d’un any que preveuen una gran caiguda de la intenció de vot a PP i PSOE. Així, mentre a les darreres eleccions els dos partits van sumar gairebé un 75% dels vots (i més d’un 85% d’escons), a les 5 enquestes realitzades des d’aquest febrer PP i PSOE no arriben ni tan sols al 50% (concretament obtenen entre un 43 i un 47%). I això tenint en compte que les darreres eleccions de 2011 ja van suposar un retrocés del bipartidisme; el 2007 PSOE i PP sumaven un 84% dels vots i un 92% d’escons.

A Catalunya, amb un Parlament més plural, el règim bipartidista no és tan marcat. Històricament, però, també hi ha hagut 2 partits clarament majoritaris: CiU i el PSC. Tot i això, aquest bipartidisme ha anat disminuint els darrers anys, especialment a les darreres eleccions. A més, les darreres enquestes (tant la d’El Periódico com la del CEO) apunten a una davallada encara més accentuada. El següent gràfic mostra l’evolució del nombre d’escons de CiU i PSC des de les eleccions de 1984, així com la suma dels dos (total) i de la resta de partits polítics (resta). També he inclòs un gràfic amb el PP, ja que tot i no haver estat mai un dels partits grans a Catalunya, forma part del règim bipartidista espanyol:



La primera caiguda del bipartidisme, lleu això sí, s’observa a les eleccions de 2003, on per primera vegada CiU i PSC baixaven dels 90 escons, quan abans gairebé sempre havien sumat més de 100 dels 135 (amb un màxim de 113 el 1984). És a les darreres eleccions de fa poc més de mig any, però, on s’aprecia una davallada molt gran de CiU i PSC, que van sumar només 70 escons, molt a prop de baixar de la barrera de la majoria absoluta (situada en 68). Seguint aquesta línia, les darreres enquestes (amb resultats molt similars) pronostiquen una desfeta històrica del bipartidisme CiU-PSC, situant-se conjuntament molt lluny de la majoria absoluta, poc per sobre dels 50 escons. Per altra banda, la resta de partits, que fa 30 anys sumaven conjuntament uns 20 escons i que fins a 2010 es van moure en un marge d’entre 30 i 50 escons, el 2012 van augmentar en conjunt fins als 65 i les dues enquestes pronostiquen resultats per sobre dels 80. De fet, tal com mostra el gràfic, fins i tot si sumem el PP amb CiU i PSC, la resta de partits estan per sobre. La suma d’aquests tres partits ha passat dels 124 escons del 1984 fins a 89 el 2012 i al voltant de 65 segons les enquestes.

A la ciutat de Barcelona, s’observen unes tendències similars, tot i que el fet que les últimes eleccions fossin el 2011 (un any i mig abans que les catalanes) probablement és la causa que el descens del bipartidisme encara no s’hagi traduït clarament a l’Ajuntament:




La suma de regidors i regidores de PSC i CiU ha anat disminuïnt progressivament, passant d’un màxim de 38 el 1987 a situar-se al voltant de 25 a les 3 darreres eleccions. El més significatiu, però, és la tendència que apunta la darrera enquesta d'El Periódico, amb caigudes tant del PSC (que ja està actualment a mínims històrics) com de CiU i també del PP. Així, l’enquesta apunta que per primer cop la suma de PSC i CiU no arribarien a la majoria absoluta, situant-se a 18 regidors respecte els 23 de la resta. Aquí cal destacar que la pujada de la resta de partits no es produeix només per l’augment d’ICV-EUiA i ERC sinó per l’entrada de Cs i CUP.

En conclusió, el sistema bipartidista que ha dominat també Catalunya des de la Transició sembla en clar retrocés, tal com s’ha produït a països com Grècia i Itàlia i tal com les enquestes apunten en el cas d’Espanya. Així, els partits que representen l’actual règim, els partits que defensen el manteniment de l’establishment, CiU i PSC (i també PP), baixen mentre emergeixen altres opcions. El futur del sistema de partits català és encara molt difícil de predir i vindrà determinat per diversos factors, en especial per si es configuren alternatives polítiques fortes i creïbles amb l’objectiu de superar l’actual sistema econòmic, social i polític i, en segon lloc, per l’evolució del procés sobiranista. El que sembla clar és que un dels membres del sistema bipartidista, el PSC, en retrocés des de fa anys (passant d’un màxim de 50 escons el 1999 als 20 actuals) ha deixat de ser la referència del centre-esquerra català; de fet ERC ja va superar-lo a les darreres eleccions i fins i tot podria superar CiU segons les darreres enquestes. Pel que fa a l’espai de l’esquerra alternativa, un espai que actualment té una representació relativament modesta però històrica amb els 16 escons que sumen ICV-EUiA i CUP, encara està per veure si cristal·litza alguna opció amb vocació de ser majoritària i construir una alternativa profundament diferent a l’actual sistema. Per altra banda, l’evolució de Cs, un partit que ha emergit amb força, anirà marcada fonamentalment per com vagi el procés sobiranista.

Finalment, en el cas de Barcelona ciutat, l’escenari es preveu encara més canviant, ja que en el context actual es podria passar dels 5 partits que ocupen ara l’Ajuntament a un total de 7, amb la possible entrada de Cs i CUP. Per altra banda, encara està per veure com s’articula (si és que ho fa) una alternativa d’esquerres a l’actual govern de CiU, que probablement ja no estarà centrada en el PSC. Veurem com evoluciona tot plegat...

2 comentaris:

  1. Em fa l'efecte que a Catalunya estem assitint més aviat a un nou bipartidisme amb ERC com un dels nous pols. Una ERC que dil.luirà cada cop més el seu contingut d'esquerres per conservar els nous vots provinents del centre polític. Davant d'aquest escenari veig molt complicat un govern d'esquerres a Catalunya, que només es donarà si l'esquerra transformadora augmenta considerablement vots i escons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, com comento a l'article, jo també crec que ERC pot desplaçar el PSC com a principal partit de centre-esquerra, i estic d'acord que això és en bona part pel gir cap al centre d'ERC (a més de tot el tema independentista). Tot i això dubto molt que ens acostem a un escenari com de fa poc més de 10 anys, amb CiU i PSC sumant més de 100 escons, ni tan sols al de 2010, on van obtenir un total de 89. Perquè a més cal tenir en compte que una part important del nou vot d'ERC prové precisament de CiU. Pel que fa a un govern d'esquerres, depèn de que entenguis per això; òbviament les enquestes no permeten un govern d'esquerra transformadora i alternativa com ens agradaria a molts i moltes. Però també és curiós veure com la suma ERC+PSC+ICV-EUiA+CUP (que no és ni viable ni probablement desitjable) sumarien fins a 75-76 escons segons les enquestes. CiU-PP obtindrien un màxim de 49-51.

      Suprimeix