dilluns, 1 d’octubre del 2012

4 claus per derrotar la dreta el 25N

Si, ja sé que és gairebé impossible que CiU no guanyi les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre. Només cal mirar les enquestes que es van publicar ahir:

- La Vanguardia: CiU 66-67, PSC 21, PP 15-16, ERC 13, ICV-EUiA 12, Cs 4, SI 3
- El Periódico: CiU 64-65, PSC 20-21, ERC 17-18, PP 12-13, ICV-EUiA 10, SI 5-6, Cs 5 
- El Mundo: CiU 64-65, PSC 24-25, PP 20, ERC 12, ICV-EUiA 11, Cs 3, SI 0-2 
- La Razón: CiU 58-59, PSC 24-25, PP 20, ERC 14, ICV-EUiA 12, Cs 3, PxC 3
 
Amb aquest desolador panorama, evitar una victòria de CiU en només 8 setmanes per endavant és gairebé inimaginable. Tot i això, no és el mateix que obtingui majoria absoluta, que legitimaria plenament les polítiques de degradació de l’Estat del Benestar que han portat a terme els últims dos anys, que un retrocés significatiu de la coalició en favor de les forces d’esquerres. Tot i que l’objectiu de fons i a mitjà termini ha de ser construir una alternativa creïble a la dreta neoliberal que esdevingui majoritària, hi ha objectius més modestos però més realistes que es poden assolir el 25N i que poden determinar el futur del país els propers anys. Amb aquesta perspectiva, proposo alguns dels elements que considero claus perquè les forces d’esquerres puguin assolir, encara que sigui, una victòria parcial:
 
- L’eix socioeconòmic al centre del debat. Si a la campanya es parla només de transició nacional i de la consulta per l’autodeterminació estem morts. Aquesta és precisament la voluntat de CiU, que basa tota la seva estratègia en amagar el desastrós resultat de les seves polítiques socioecioeconòmiques sota la promesa que el “president Mas”, el gran líder, portarà el país a la glòria nacional. Després que el Parlament acordés per àmplia majoria l’exercici del dret a decidir durant els propers anys, ara cal treballar per a aconseguir situar com a nucli del debat polític la confrontació dels programes socials i econòmics.

- Les retallades: injustes i inútils. Després de menys de 2 anys de govern de CiU tenim 3700 professors/es menys i 8000 metges/metgeses menys; tenim una reducció de 700 M€ en educació i de més de 1000 M€ en sanitat; tenim menys beques i un augment del 66% de les taxes universitàries. Són algunes de les principals xifres que il·lustren la degradació dels serveis públics i de l’Estat del Benestar que ha portat a terme aquest govern. Des del paradigma neoliberal, aquestes retallades s’han fet amb l’objectiu de millorar l’economia, però la realitat és que les xifres macroeconòmiques estan pitjor que mai: no hi ha creixement sinó recessió, l’endeutament s’accelera cada cop més i el dèficit gairebé no s’ha reduït. Tot això acompanyat amb un augment del 20% en el nombre de persones aturades. Per tant, l’austeritat dogmàtica de CiU no només és profundament injusta sinó objectivament ineficaç. Un drama.

- Una alternativa creïble. Amb explicar les retallades i l’empitjorament de l’economia no n’hi haurà prou perquè la dreta (política i mediàtica) ha convençut una part fonamental de la gent que no hi ha alternativa. Cal deixar clar que, tot i que és veritat que moltes polítiques venen dictades per Europa, tenim marge de maniobra. Cal construir un relat clar i creïble, amb xifres sobre la taula, explicant quina és l’alternativa, que passa fonamentalment per aumentar els ingressos a través d’una fiscalitat més justa, reduïnt el frau fiscal i amb impostos a la població amb més recursos i a les activitats més contaminants. I cal explicar també que CiU ha optat per tot el contrari, sense adoptar ni una sola mesura de justícia social mentre eliminava l’impost de successions pel 5% més ric, per exemple. És el model de la dreta.

- Coalicions electorals. El panorama podria canviar significativament si fructifiqués alguna de les coalicions electorals de les que s’està parlant les darreres hores i dies. Un cop deixada de banda la bogeria de la coalició CiU-ERC-ICV, ERC podria encapçalar una coalició independentista de centre-esquerra “reabsorbint” SI i Reagrupament i es parla fins i tot de la CUP. Crec que una coalició d’aquestes característiques hauria d’aspirar (fins i tot sense la CUP) a tornar als 21-23 diputats que tenia ERC les passades legislatures. L’altra negociació en marxa és la d’una coalició d’esquerres que superi les fronteres d’ICV-EUiA i agrupi partits com el PACMA, Els Verds, la CUP i altres moviments polítics i socials. Si es fa bé (i el marge de temps és molt just) aquesta coalició també podria aspirar a l’entorn dels 20 diputats, absorbint a més a més la part més a l’esquerra dels desencantats amb el PSC. Pel que fa a aquest últim, és important que minimitzi la baixada per a evitar una gran majoria convergent i, en el context actual, crec que podria apostar per mobilitzar part de l’electorat que els vota a les generals i s’absté a les catalanes.

En fi, hi ha gairebé 8 setmanes per endavant per seguir-ne parlant...

7 comentaris:

  1. Tenim dos mesos per donar la volta a les enquestes! I si, efectivament posar l'eix social a l'agenda política és imprescindible tot i que serà molt difícil amb CIU controlant tots els mitjans descaradament.

    PD: Blogspot?? Why?? Es taaan 2006! Worpdress que es programari lliure i té infinites opcions molt millors, especialment per blogs polítics i en català!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies pel primer comentari! :)

      too late... no m'ho havia plantejat blogspot vs wordpress...

      Elimina
    2. Too late, no... És ben fàcil importar un blog de blogger des del wordpress, i més ara que el tens molt nou (enhorabona!)
      I així t'estalvies el .es que personalment em fa rabieta.
      Salut!

      Elimina
  2. Després de l'entrevista d'aquesta nit a Artur Mas sóc molt pessismista de cara a les eleccions del 25N. L'hegemonia convergent als medis de comunicació obliga a l'esquerra a construir fronts amplis. Però, siusplau, deixem enrere el PSC. Dius: "és important que minimitzi la baixada per a evitar una gran majoria convergent" per evitar la gran majoria convergent cal completar la "pasokització" del PSC i canalitzar l'electorat d'esquerres a través d'alternatives reals a la dreta que il·lusionin a la ciutadania.

    Pel que fa a ERC-SI-Reagrupament, escoltant el seu discurs de les últimes setmanes no hem queda altra que desitjar-los una hòstia electoral.

    Molt treball per fer en 8 setmanes Santi, ànim i felicitats pel bloc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!

      No comparteixo les reflexions sobre el PSC i ERC, volem que baixin els dos i que CiU i PP també? aspirem a treure 40 diputats o què? ;) 8 setmanes no donen per molt, s'ha de ser realista... Crec que hem de centrar la campanya en presentar una alternativa a CiU, no en criticar el PSC perquè s'enfonsi més ni a ERC perquè ens semblen poc d'esquerres. Els enemics són CiU i PP.

      Elimina
  3. Santi,felicitats per l'embranzida del blog,a veure si ets dels habituals!! pel que fa al plentejament: l'ocupació de l'espai comunicacional clàssic ens fa difícil una pujada important. La nostra gent encara no està prou situada en l'espai alternatiu,no tenim una bona estratègia pensada en aquest espai,tot i les bones accions que ja s'estan fent però més per fruit per bones intencions que per planificació ben pensada,si el referent estatal fós clar a nivell de mitjans clàssics que arriben a la majoria de la gent dels nostres barris metropolitans podríem fer forat però no és així. Penso que hem de plantejar-nos una campanya de confrontació clara amb les polítiques de dreta de CiU i PP però també de desgast al PSOE i la seva marca blanca a Catalunya. És el moment de fer-lis l'esgarrapada! estic d'acord amb el César en que el PSC s'està "pasokitzant" i que hem d'aspirar a ser la nova Syriza catalana no tant per representar la suma de forces d'esquerra catalanes - que si pot ser també - sinó per representar l'alternativa política a les que ara són majoritàries

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier per la felicitació i pel comentari! Et contesto:

      - Estic d'acord que "la nostra gent" encara no està situada en l'espai alternatiu i probablement els/les votants encara ho estan menys que molts adherits i adherides que sí que estan (estem) actius en diferents mobilitzacions socials, cosa que podria ser un problema. En tot cas, el repte seria, a part de la resituació d'aquesta gent a l'espai alternatiu, la captació de la gent que sí està situada en aquest espai però no es veu representat per ICV (i potser en cap partit).
      - El referent estatal sí que sembla clar, no? IU. Però és veritat que potser perdem vot que sí que votarien ICV-EUiA a unes generals (l'enquesta de LaVanguardia sobre les generals pronostica 5 diputats i 14%!).
      - Jo crec que la campanya ha d'estar centrada contra la dreta, CiU i PP, i en favor de l'alternativa d'esquerres. L'"esgarrapada" hauria de venir com a conseqüència d'una campanya propositiva i presentant una alternativa creïble. Però crec que no ens hem de centrar en desgastar més el PSC (ja ho fan solets). Considero que ens fa més forts i creïbles una confrontació directa amb CiU i PP, crec que és el que espera una persona d'esquerres...

      Elimina